Sol

Sé pels antics oracles
que ets com un escull jove i valent
i que en els teus cabells d'algues
i curculles
jo aprendré els camins tan difícils
del vent.

Que el teu pit contra la mar,
que els teus ulls contra la llum
són només el senyal de la teva primavera
i que encara no tens por del teu orgull.

Jo, adorador de les branques
d'olivera
captiu dels ragis del sol,
amb una magrana d'estels com únic
present, vinc a tu
i despullo el meu pit per
encadenar-lo al teu.

Astre d'amor
mestre de la llum,
llavi rogent d'alba en toc,
per qui amb afany visc i sóc.

I és que tant, tant val la vida
que el cor meu, teu, no sap viure
tot veient que tant, tant curta
la seva mida és.

I és així, sí, dol i fira,
però no tens, tinc, millor amiga
que aquest fil fi que embasta
un espai i un temps tan breu.

Omplo el got de vi amb la llum
d'un sol naixent
per tants amics que vindran
a enjoiar el nostre present.
Bec pel seu destí, que els hi sigui
generós,
perquè floreixin en ells somnis
que tu i jo avui sembrem.

I és que tant, tant val la vida
que el cor teu, meu, no sap viure
tot veient que tant, tant curta
la seva mida és.

Si és un joc, goig i aventura,
si és un plany, guany per a la lluita
i un alè ple que ens empeny fins
al darrer anhel.

Omplo el got de vi amb la llum
d'un sol ponent
per tants amics ara absents que
van senyalant el camí.
Bec pel seu ahir, pel coratge
del seu gest,
Que el riure net dels infants
faci el seu repòs ben feliç!