Tanta llum de mar

Tanta llum, tanta llum de mar arreu,
com un cos de vent que fuig del temps,
el vol d'un sol ocell, sorprenent i clar,
l'arena d'or dels anys fa fimbrar i dansar.
Tant de blau encès, tanta claror,
amb un batec llunyà
la sang reclama amor.

Un camí de mirades i de sol
diu com és secret el nostre goig,
com amb els dits i els ulls, sense cap temor,
podem omplir l'espai amb un nou retorn;
passaran esclats i ens mantindrem
fidels a tant d'esforç,
joiosament fidels.

Més enllà de l'encís de l'horitzó,
com un somni bell i poderós
que posa accents de llum en allò que creu,
la veu ressona i creix en les altres veus;
per un pont de mar llancem el cant
i l'horitzó serà
la veu que hem esperat.

Pel mirall d'un futur que somniem
sinuós i bell de claredats,
el gest emplena el buit que ha deixat l'oblit
i a poc a poc reprèn el seu ritme viu.
Estendrem les mans damunt el mar
de cara a aquell futur
que en somnis hem forjat.