Tata

El teu cabell és un niu blanc on s'encalma el temps
i en cada rull hi dorm el gest d'un ahir viscut,
només els ulls més tendres, els més nets,
sabran mirar el teu secret.

El segle i tu éreu infants al carrer del Mar,
ell va jurar-te, enamorat, morir amb el teu temps,
tu a canvi li faries un món millor...
Agulla, fil, i el teu cor,
agulla, fil, i
el teu cor,

la casa a prop del mar oberta al sol
i a l'ombra del record
vas brodant un destí millor
la casa a prop del mar oberta al sol.

T'has vestit sempre amb la bondat
pel fred dels humans
el temps ha dibuixat joiells a la teva pell
i si és diumenge mudes els teus ulls
amb el record de l'amat...

El segle i tu sereu demà al carrer del Mar
et veurà hermosa amb els teus anys, sempre enamorat
sabent que has fet el món tant més bonic...
Agulla, fil, i el teu cor
agulla, fil, i el teu cor,

aquest rellotge antic de suau batec
que mesura la tendresa
i diu l'hora de l'amor més dolç.
Aquest rellotge antic de suau batec.