I el mar esperant

"El mar será muy hondo, tan hondo como dos veces la veleta de la torre y tendrá dos metros de largura."

"El mar será muy grande, muy ancho y muy hondo: ¡la gente va allí a bañarse! Yo no he visto nunca el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos. Yo digo que no voy a ir porque tengo miedo que me voy a ahogar."

Amb la força que et dona
la joventut
i amb les ganes d'aprendre
d'un nou futur.

Només una maleta
però plena d'il·lusions
i un llarg viatge en tren
d'aquells de vint mil vagons.

I uns infants que somniaven
veure un nou horitzó
i els vas prometre el mar
a la primera lliçó,
a la primera lliçó.

Qui et va guiar
a estimar-te aquells nanos?
Qui et va manar
anar-te'n tan lluny?

Qui pot pensar
no tornar-te a veure?
Qui pot preveure
que el temps se li esmuny?

I qui va voler
enterrar el silenci?
Qui va ordenar
que fos un secret?

No vull conèixer
a qui va trair-te
ni saber qui
va fer l'últim tret.

I el mar esperant
fent-se més llarg, més fons, més gran.
I el mar esperant
veure arribar un grapat d'infants.

I el mar esperant
fent-se més llarg, més fons, més gran.
I el mar esperant.
Qui sempre espera, sol acabar plorant.

Amb els estris d'impremta
en un desert,
vares pintar als seus cors
un cel obert.

En una terra seca
socarrimada pel sol
i cremada pel fred
infectada per la por.

Per si hi ha un bri d'esperança
cercaran el cim més alt
i sentiran el teu alè
encara avui, aquells xavals.
Aquella colla de xavals.

"Dad a los pueblos, a las aldeas, no luz de ciudad, sino luz de su luz, calor, sabor, alma. Luz y alma. Y antes que eso, ineludiblemente pan, satisfacción de pan."