Rodamón

Si deixéssiu de xerrar
i em volguéssiu escoltar,
us diria els fets d’un pobre vagabund.
No era un dropo ni un rufià,
prou volia treballar
però a tot arreu se’l treien del damunt.

Rodamón, vinga, fes via!
No et donarem ni un rosegó.
Si mai tornes per aquí
et fotrem a la cangrí.
Segueix caminant, que és el que fas millor.

Va recórrer molts carrers.
Quan ja no podia més,
va ensumar que algú cuinava un bon rostit.
"Puc fer llenya –li digué-
o el que sigui". P’rò el cuiner
respongué, posant-li un dit greixós al pit:

A l’església va llegir
un cartell que deia així:
"Fill, treballa per Jesús", i així ho va fer:
De genolls, fregà i deixà el
temple net, p’rò el capellà
quan va ser hora de dinar això li digué:

Un guripa el va aturar
pel carrer i li preguntà:
"Què fas a la vila, esparracat i brut?
Vine a veure el jutge amb mi"
I aquell jutge li va dir:
"Qui no té diners, aquí no és benvingut"

Per fi el dia va venir
que el pobre home es va morir.
"Em mereixo anar a la Glòria" va pensar.
P’rò Sant Pere, ves quin cas,
li tancà la porta al nas,
li clavà una empenta i començà a cridar:

No tenia ja on anar,
i a l’infern s’encaminà.
Li digué al Diable: "De tots els difunts,
sóc el més gran pecador.
No em faries un racó?"
P’rò ell va dir-li: "Aquí no entren vagabunds!".