Faig cinema mut a la finestra
quan la caixa "tonta" vol beure's el meu cervell.
Prenc la Maquineta amb "manivela"
i em surt un món sense "PePés", ni convergents de dreta urgent.
Faig cinema mut a les estrelles
perquè hi balli en Laurel amb un "tutú".
A una platgeta d'amor
on s'hi gronxen barquetes, barquetes
hi ha la Paulette Godard i en Xarlot
que ens inventen tendreses, tendreses,
mentre en Hardy que està fi,
encara menja algun "sociata" amb sofregit.
Lluny sona alguna cançó
d'aquell cantant que no és tan dolent com jo...
Fem cinema mut a la finestra
i som tants milers que cada nit seiem al galliner del món.
Ens treuen la llum donant "l'electra"
que així puguem veure els cretins de llavis fins i cors garrins.
Fem cinema mut a les estrelles
perquè en Laurel brodi un "streptease".
Una platgeta d'amor
amb palmeres que ombregen, ombregen.
L'hàlit d'en Keaton fa un joc
dalt del tren que fumeja, fumeja.
La mula Francis reial
cada Nadal engega fix un Parsifal.
Grouxo tanca el Nacional
ple de supèrbies vestidetes d'abrics blaus.
Hi ha un cinema dalt del cel
quan els somnis ens cremen, ens cremen.
Un cinema "Paradís"
perquè ens faci diumenge, diumenge,
on puguem netejar el cor
de tanta merda i "burreria" feta nord.
Tot l'univers com si fos
la sala immensa pels grans somnis que no...
El músico argentino Milo J lanza La vida era más corta, un álbum doble donde se cruzan el folklore argentino y los sonidos urbanos contemporáneos, en una obra que reúne a varias generaciones y cuenta con colaboraciones destacadas como las de Mercedes Sosa y Silvio Rodríguez.
Miguel Poveda hizo suyo el Gran Teatre del Liceu de Barcelona —uno de los grandes Teatros de la Ópera del mundo— en su concierto Distinto del 15 de Octubre, en el marco de la edición de 2025 del "Festival Jazz Barcelona".