Wiegala

Wiegala, wiegala, tarda,
damunt de l’herba el vent canta,
com també canta en tots els prats
el rossinyol de cap al tard.
Wiegala, wiegala, tarda,
damunt de l’herba el vent canta.

Wiegala, wiegala, brilla,
la lluna s’enlaira i brilla
fins dalt de tot del firmament
i fixa el món dessota seu.
Wiegala, wiegala, brilla,
la lluna s’enlaira i brilla.

Wiegala, wiegala, ara,
el nostre món ja s’encalma
i cap temor ja no hi té lloc;
dorm, fillet meu, no tinguis por.
Wiegala, wiegala, ara,
el nostre món ja s’encalma.