Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

Adaptació: Joan Isaac

Aparece en la discografía de

Que n’és de bella la Lluna


Versión de Joan Isaac
Hi ha una lluna en el cel
una lluna resplendent
tota d’aigua i sabó
blanca, luminescent
però és una lluna minvant
una lluna vençuda
brilla sobre la Terra
que agonitza, agonitza

Sota la Lluna els amants
interroguen la sort
tot escoltant el vent
s’abracen encara més fort.
Que n’és de bella la Lluna.
Que n’és de bella la Lluna

Que llunyana és la Lluna
així com és proper l’amor
quin torbament més gran
la vida que ara es mou
la vida que camina
la vida que segueix
la vida que protesta
la vida no es rendeix

Sota la Lluna els amants
ara molt més distesos
es bressolen en els somnis
del gran cercle suspesos.
Que n’és de bella la Lluna
Que n’és de bella la Lluna

Sota la Lluna la Terra
sobre la Terra els amants
l’encant es repeteix
la vida va endavant
la vida es rebel·la
la vida plora, crida
la vida esclata en joia
i vol cantar Victòria

Sota la Lluna els amants
tenen els ulls brillants
es bressolen en els somnis
i els somnis són tants.
Que n’és de bella la Lluna
Que n’és de bella la Lluna







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM