Faula

Maduixeta dolcíssima meva
que em demanes que t’expliqui una faula,
per tu me’n inventaré una
que sigui una història que parli de tu
sense els llops que s’amaguen als boscos,
són les coses que tu no coneixes,
perquè els Mags i les Fades de rinxols vermells
no existeixen; ni Dracs infernals ni Castells.

Al teu món està ple de la Màgia
que els adults l’anomenen, tecnologia,
i la pols de les bruixes que et tornarà boja,
la venen a totes les places.
De res servirà que el vell Peter Pan
t’ensenyi a volar per aquesta ciutat,
no cal que t’ho digui perquè tu ja ho saps,
que el pare és capaç de volar.

Els llops no fan por a ningú Maduixeta,
són poquets i viuen lluny, molt lluny de nosaltres
i ja sé que voldries casar-te amb el príncep,
però ha vengut el castell i fa l’enginyer.
Maduixeta dolcíssima meva
voldria explicar-te una faula
però la història ja l’he oblidada
mentre tu ja t’has adormit.