Mira jo no sóc aquell

Mira jo no sóc aquell, aquell que t’imagines,
el que viatjant pel temps, sap explicar-te el món
el que sempre et perdona, el que t’entén
que mai no et deixa sola, ni mai no et traeix.

Mira jo no sóc aquell que se’t asseu a prop
i et dóna la mà, mentre t’eixuga el plor.

Camino pel carrer
algú em reconeix
i crida el meu nom.
M’atura i m’agraeix
una frase oblidada
d’una antiga cançó.

I jo li dic: perdona, ho sento molt no sé de què m’estàs parlant,
sóc aquí amb les meves bosses de la compra
i me’n estava anant.

Si et creus que ja ho saps tot de mi
no és problema meu.

I mira que no estic fent broma
mira com està plovent
mira com t’estàs mullant
mira que l’estàs cagant
mira, jo no sóc aquell...

Mira jo no sóc aquell, aquell que t’imagines
l’àngel de peus descalços, ni el Llucifer maligne
el rodamón estès al sol,
la pau de l’olivera, ni la revolució.

Mira que no val gran cosa, aquesta fotografia
no és precisament d’aquell que tu voldries.