No sé odiar però vull

Odie l'orgull de qui es creu un patriota
quan per covardia empareda els seus llavis
callant la memòria de víctimes sota els seus peus.

Odie el país que tortura animals
convertint el dolor en "cultura", que banya
les mans amb la sang de mirades que mai ho entendran.

Odie el feixisme que aviva les penes
d'aquell immigrant que es desviu lluny de casa
i pregunta al seu déu per què el seu sofriment és constant.

Odie banderes que ens han imposat,
que generen un odi envoltat amb la ràbia
per no respectar sentiments que ningú pot tocar.

Odie el civil que s'encisa amb els gols,
que idolatra persones sense conviccions
que tributen llunyans i estalvien les pressions fiscals.

Odie l'estat que agonitza poetes
que amb les seues lletres clamen llibertats,
que suporten pallisses, que deixen caure empresonats.

Odie les forces que oculten els rostres,
que apunten als ulls d'aquells manifestants,
que s'obliden de l'ordre i del fill que crida mans en alt.

Odie els ministres que amb cap devoció
devaluen el prestigi de la dignitat
condemnant el futur del captaire fins a l'eternitat.

Odie el bisbe que en plena oració
s'atreveix a sanar l'homosexualitat
presentant un cruel llibre que diu destinar a "malalts".

Odie l'homicida que en revolució
fa esclatar l'amenaça i contagia terror
fent pagar la inconsciència en persones que busquen la pau.

Odie aquell amo que es creu poderós,
que esclavitza l'angoixa dels treballadors,
que cultiva fortunes mentre roba vida als menors.

Odie el mascle en funció patriarcal
que colpeja a la dona, ofegant-la "d'amor",
que no entén que perdent el diàleg perd tota raó.

I no sé odiar però vull, perquè ja no suporte
el dolor d'aquesta humanitat.
La peculiar esperança recau sobre el nostre mirar.

Si la virtut de l'amant s'abandona,
la nit no tindrà llum en l'obscuritat.
La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.

La covardia és un acte prohibit si has après a estimar.