La veu subterrània

Hi ha una veu subterrània
temps, cultura i poder
i un sentit amagat de la llengua.
Fes servir de mi el que ha quedat més fosc als ulls,
fes com si no haguessis mai viscut el camí més curt,
saps què som els que no hem pogut ser.

Que el pan de hoy no sea el hambre de mañana,
que mis mentiras se queden con las ganas
y enciendan mi voz subterránea.

Hi ha menys feblesa de paraules
que cremen l'estomac i no m'has dit mai.

Fes servir de mi el que ja no saps com es diu,
estima't el so que et recorda
que estàs viu,
que t'enamora el buit, la possibilitat,
el secret, la mentida, un somriure amagat.

Que el pan de hoy no sea el hambre de mañana,
que mis mentiras se queden con las ganas
y enseñen de mi voz
la flor que la engalana, subterránea.