La realitat vista per un artista

Digues, quin és el meu futur,
tant estimada desconeguda,
meva, molt meva ferida.

M'han dit que tu ets una finestra
per on s'escorre el vent i la tempesta
i com sóc artista em fas molt més por que als altres.

S'ha de dir,
s'ha de fer el que ens queda per fer.
S'ha d'aprendre a somiar
fins i tot amb la realitat.

Digues, quin és el meu nom, tu,
ferida, potser se m' ha oblidat
on és la meva casa,
on és el meu país on sóc jo
perquè em fas por.

S'ha de dir,
s'ha de fer el que ens queda per fer.
S'ha d'aprendre a somiar
fins i tot amb la realitat.

Qué habrá pasado, mi amor
ya no eres como ayer.
Sí, ya imaginaba que en este vacío
alzarías el vuelo tú también.
A lo mejor me arrepiento
de haberte confesado que cuando la gente corre
a mí me sale ser más lento, lento, lento.

I ho he de dir,
ho he de fer,
he d'aprendre a somiar
fins i tot amb la realitat.