París, tardor de l'any 73

París, tardor de l'any 73
t'escric des d'un racó d'aquell cafè
per dir-te que he trobat aquella llum i aquella pau
brillant dins del xampany, tenyint-ho tot de blau

En el mirall d'enfront veig un client
que sembla estar perdut entre la gent,
un home que potser va ser feliç un altre temps
i juga amb una copa i els seus pensaments.

Però per un moment m'adono
que li cauen pel seu rostre
llàgrimes i més.

La vida és així,
les coses passen i mai no són nostres,
es fan records només.

Però per un moment m'adono
que li cauen pel seu rostre
llàgrimes i més.

La vida és així,
les coses passen i mai no són nostres,
no ho sé, ja no puc més.