Drapaire

Que el món és i serà una porqueria jo ja ho sé,
en el 409 i en el 2000 també.
Que sempre hi ha hagut lladres, maquiavèl·lics i amargats,
desastres i estafats i algun home de be.
Però que el segle XX és la disbauxa,
ja no cal negar-ho, doncs no fa cap falta.
Vivim tots barrejats com una sopa
i com una tropa tots uniformats.

Avui ja no és cap problema ser recte o ser traïdor,
ignorant, savi, lladre, generós o estafador.
Tot és igual!, res és millor!,
tan és un burro com un professor!
I si un viu en la impostura o roba per ambició,
tan li fot que sigui metge, pixa-reixes, rei de bastos,
cara dura o polissó.

És falta de respecte, és un insult a la raó!,
qualsevol és un mec!, qualsevol un senyor!
Mesclat amb Stravinsky va Sant Jordi i la Cocó,
Capone i Napoleó, Carnera i Sant Martí.
Exactament igual que en la botiga fosca d'un drapaire
s'ha barrejat la vida i ferida com ocell panxa enlaire
veus plorar una Bíblia sobre un mostrador.

Segle XX de paperassa,
problemàtic i orellut,
el que no plora no mama,
i el que no roba és que és curt.
Tira endavant, sense mirar,
que a la caldera anirem a parar.
Si és igual el que treballa nit i dia com un bou,
que el que viu de tots els altres,
que el que mata, que el que cura
o aquell que t'afaita el sou.