Els anys

Aquella vida que vam perseguir
és una flor que no es podrà marcir.
Viu eternal, és immortal,
en el jardí del més pur ideal.

Quan governa l'esperança,
la il·lusió de canviar el món
fa pensar que el món avança.
Així ho diuen les cançons.

Tot es mou i es mou amb tu,
acabant i començant.
Tararí, turururú,
endarrere i endavant.

Aquesta vida l'hem viscuda abans
i tornarà amb el anys els anys els anys...

El anys els anys els anys...

No, no, mai més no vull sentir
el ocellets de bon matí,
només els àngels dia i nit,
els serafins i el querubins,
també els arcàngels
del llamp diví
Sense desfici ni apocalipsi,
des del principio fins el judici,
pel precipici del paradís,
veient l'abisme, veient el cim.

El anys els anys els anys...

Veient l'abisme, veient el cim.