El melic

Rodó melic,
formós pessic
de llevadora
al ventre llis,
clotet castís
que el sol enyora.

Té la virtut
de ser menut
i no fer nosa.
Com a adjectiu
decoratiu,
no hi ha altra cosa.

Ja és el que té
tot el paper
al moment de néixer.
Un es fa gran
i ell, sempre infant,
es nega a créixer.

La gravetat
li ha confiat
tot l'equilibri
del cos humà,
que sempre està
en desequilibri.

Porteu-lo net,
és el braç dret,
la consciència.
Si el porteu brut,
serà el taüt
de la innocència.

Rodó melic,
el millor amic
meu i dels altres.
Fins cap al cel
sempre fidel
vindrà amb nosaltres.