Aigua

Quan el dia desapareix em recorda al teu sentir,
que fàcil és recordar-te sense poder-te tenir.
Amb la pluja m'agito, torno a veure'm tant buida
i em desfaig, i crec veure't de lluny, torno a cridar-te en va.
No em demanis que ho deixi, no ho intentis,
no pateixes l' angoixa ni la pena,
fes que marxi de mi aquesta pluja eterna…

No em demanis que ho deixi, no ho intentis ja més,
tu no pateixes la pena ni aquest terrible dolor…

Aigua, amor, dóna'm aigua.
si no em dones amor, no sé què dir-te,
se m'esgota l'aire que respiro, s'acaba la inèrcia del destí,
s'esgota el compàs del teu ritme i l'alegria.

Reconec aquesta estranya soledat que m'allunya de tu,
que no em deixa oblidar-te, m'acompanya a patir.
El record em consola, i m'enganya i em calma la bogeria,
però et busco, no et trobo i torno a perdre vida.

Aigua, amor, dóna'm aigua.
Si no em dónes amor, no sé què dir-te,
s'esgota l'aire que respiro,
l'aire que respiro s'acaba…