Sidi Bou Saïd

Bufa un vent perfecte
entre el blanc i les portes blaves.
Trenca el silenci una veu
i es multiplica
contra torres que lluiten contra un cel blau
a vegades massa blau i alt i inassolible.

Perfums de gessamí
crits berbers a la llunyania
Com saludant l'arribada de la nit
ara que el sol cau com una pedra
rere les muntanyes llunyanes, tan llunyanes.

Comença el temps dels humans.
Les olors dels menjars i de les flors
i els petits i tímids somriures de les noies,
els ulls primigenis,
les mans més perfectes de la creació.

Dóna'm el teu mar
que també és el meu mar
Dóna'm la teva lluna ferida.