Letras de canciones
Vota: +3


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 

El rossinyol


Versión de Joan Manuel Serrat
Versión de Marina Rossell
Versió de Joan Manuel Serrat:

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Encomana'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Perquè m'ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n'ha dada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l'esquellada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.

Jo t'he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d'un bell boscatge
rossinyol d'un vol.


Versió de Marina Rossell:

Rossinyol que vas a França, rossinyol
atura un xic la volada, rossinyol
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Entre boires i carenes rossinyol
que per tu no hi ha fronteres, rossinyol
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Jo també anava a França rossinyol
i la vida m'han llevada rossinyol
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Una nit buida d'estrelles, rossinyol
d'un mal tret entre les herbes rossinyol
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Però en la meva ferida rossinyol
com una estesa bandera rossinyol
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.

Un petó i una abraçada, rossinyol
que ja ve la matinada, rossinyol
d'un bell boscatge rossinyol d'un vol.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM