El testament d'Amèlia

Versió de Joan Manuel Serrat

L'Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure.
Comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells.

Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me'l sabeu.

Filla, la meva filla,
d'això us confessareu.
Quan sereu confessada
el testament fareu.

Un castell deixo als pobres
perquè resin a Déu.
Quatre al meu germà en Carles.
Dos a la Mare de Déu.

I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.


Versió de Roger Mas

Malalta, està malalta,
la filla del bon rei,
comtes la van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

Filla, la meva filla
de quin mal us queixeu?
El mal que jo tinc, mare,
bé prou que me’l sabeu:
metzines me n’heu dades
que em nuen el cor meu.

I a vós, la meva mare,
us deixo el marit meu
perquè el tingueu en cambra
com fa molt temps que feu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.

I us deixo les xinel·les,
les xinel·les dels peus,
perquè en baixar l’escala
el coll us hi trenqueu.
Ai, que el meu cor se’m nua
com un pom de clavells.