Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Recordes, Yvonne?


Versión de Joan Isaac
Fa molta calor,
París ofegant-se,
diumenge a la tarda, de tedi estival.
Sortim a sopar, t'he dit sense ganes,
i si et ve de gust, podem anar a ballar.
Recordes, Yvonne, els clubs de Pigalle?
el setze d'agost, farà quaranta anys!

Surt a ballar,
la pista està buida,
deixa a la taula, la copa i la son.
Fes-me un petó revolucionari,
torna'm a dir: "t'estimaré sempre,
treu-me del pou, et vull fer l'amor",
com fa quaranta anys, recordes, Yvonne?

Parla'm de nou
de llibres i música,
d'un cicle a Les Halles, de François Truffaut.
Mira'm als ulls i encén la luxúria
d'aquell pobre diable, parlant mal francès,
deixa'm que em perdi pel fons de l'escot
com fa quaranta anys, tu te rappelles, Yvonne?

Posa't la brusa
que transparentava,
demana la cambra d'aquella pensió,
parla'm de Gramsci, Resnais o Costa-Gavras,
treu-te la roba, no ho facis de cop,
digue'm allò: "amb tu com cap d'altre",
com fa quaranta anys, recordes, Yvonne?
com fa quaranta anys, tu te rappelles, Yvonne?

Parlant d'altres coses,
saps res de la filla?,
el cap de setmana, li toquen els nens?,
el gran ja no truca, des de Filadèlfia.
Acaba't el vodka, tornem cap a casa
que ja plovisqueja i no porto paraigua!
com fa quaranta anys, recordes, Yvonne?
com fa quaranta anys, tu te rappelles, Yvonne?







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM