Per què la gent camina tan de pressa?
Per què no ens aturem a mirar el cel?
Per què tanquem els ulls a la misèria
i no plantem flors als fusells?
Per què la nostra espècie degenera?
Per què no diem no, com diu el mestre?
Per què girem la cara a la bellesa
i ens oblidem de fer petons?
Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot?
Per què tractem de boig el qui proposa
viure per la Revolució, morir per la Revolució?
Per què no somniem que als camps i als marges
hi neixin flors a cada instant,
i cavalcant al llom de la justícia
no els enterrem tots a la mar?
Per què no ens abracem a la utopia
i fem més cas al seny que al nostre cor,
i l'home del carrer s'avorreix massa,
i no escurem cada segon?
Per què li fem el joc a la cobdícia
i ens abracem només de tant en tant?
Per què no fem que plogui per setmanes
i ens ocupem molt més del mar?
Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot?
Per què tractem de boig el qui proposa
viure per la Revolució, morir per la Revolució?
Per què no somniem que als camps i als marges
hi neixin flors a cada instant,
i cavalcant al llom de la justícia
no els enterrem tots a la mar?
Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot,
i construïm un somni en sis paraules: Qualsevol nit pot sortir el sol..?
Víctor Jara canta Somos cinco mil, el poema que escribió durante su detención en el Estadio que ahora lleva su nombre, horas antes de su asesinato; todo esto gracias a una inteligencia artificial que ha intentado captar la esencia de su voz y de su obra.
Con motivo del 50 aniversario del golpe de estado fascista en Chile, Inti-Illimani acaba de presentar El país que soñamos, un registro audiovisual con cuatro canciones compuestas en los años setenta y revisitadas en los sitios de memoria del Estadio Nacional.