Per què?

Per què la gent camina tan de pressa?
Per què no ens aturem a mirar el cel?
Per què tanquem els ulls a la misèria
i no plantem flors als fusells?

Per què la nostra espècie degenera?
Per què no diem no, com diu el mestre?
Per què girem la cara a la bellesa
i ens oblidem de fer petons?

Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot?
Per què tractem de boig el qui proposa
viure per la Revolució, morir per la Revolució?

Per què no somniem que als camps i als marges
hi neixin flors a cada instant,
i cavalcant al llom de la justícia
no els enterrem tots a la mar?

Per què no ens abracem a la utopia
i fem més cas al seny que al nostre cor,
i l'home del carrer s'avorreix massa,
i no escurem cada segon?

Per què li fem el joc a la cobdícia
i ens abracem només de tant en tant?
Per què no fem que plogui per setmanes
i ens ocupem molt més del mar?

Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot?
Per què tractem de boig el qui proposa
viure per la Revolució, morir per la Revolució?

Per què no somniem que als camps i als marges
hi neixin flors a cada instant,
i cavalcant al llom de la justícia
no els enterrem tots a la mar?

Per què no trepitgem de nou les places
i no escoltem els vells, que ho saben tot,
i construïm un somni en sis paraules:
Qualsevol nit pot sortir el sol..?