Tanta vida

«Són els dies més freds de l’any», explicaven les notícies. Predicció del temps, «aire del nord i forts vents».
Color aigua de gota glaçada, sobre el verd fosc, agulla d’avet.
A un carrer prop ja de casa travesse la teua absència.
Dubte si és la mancança que ens posa ulleres i veig en la distància. I és llavors que ens adonem de la mida real dels sentiments.
Posem per cas la persona estimada, si en estar a prop no ho veiem tan clar. Si el dia a dia emboira un poc la perspectiva.
Tantes coses per fer, ai. Tanta vida sense vida.
Tanta vida sense vida, tanta vida sense vida.
Els quilòmetres de dies que ens separen fan més difícil tramuntar la rutina. Passes sobre terra enganxosa i els dies passen sense pena ni glòria.
Totes les cambres i les hores són igual de gelades, fosques i buides, no diferencie. Fosques i buides, no diferencie.
Tanta vida sense vida, tanta vida sense vida, tanta vida.
I potser es tracta d’imprimir a la retina aquell somriure, aquell motiu per viure. Càpsules de felicitat.
Recordar l’aroma, però deixar-nos portar.
Tanta vida sense vida, tanta vida sense vida.

Tanta vida II
Fosques, no diferencie. Buides, no diferencie. Fosques, no diferencie. Fosques, fosques.
Buides, no diferencie. Fosques no diferencie. Buides no diferencie. Buides, buides.
Recordar l’aroma, deixar-nos portar. Recordar l’aroma, deixar-nos portar.