Dia dels trons

Els amants no temen el tro quan queda del llamp molt a prop. El pròleg d’unes gotes prepara la tempesta que caurà.
Abracen cada arbre del bosc, amarats completament, no tenen cap por, més aviat els fa respecte que s’eixugue el seu lligam.
Si la vida és com viatjar en cercles, un continu vaivé de cicles que s’obren i es tanquen,
al final es veu dibuixat un trajecte més llarg, la línia que enllaça tots i cadascun dels rogles
per anar més enllà d’on hem començat.
Núvols baixos espessos, llum de negre. Distreure’s entre cúmuls de vapor. De la nit la primera claror.
Dia de trons, metralla d’anys, batalla del riu estesa al parany. Foia inundada, pólvora, fum i foc. Esclat de trabucaires constant.
Plugim, cortina de llum. Matís i fulla davallen suaument.
Canalitzar sentiments, aquesta fervor, és el llamp. De les cendres ressorgeix, ressorgeix.
Plugim, cortina de llum. Cabanes als fruiters, cos endins florirem.
Rogencs del cel, rogencs dels arbres, matisos i fulles davallen suaument fins al terra de l’habitacle.
Ens recollim, ja no cerquem ni fora, ni nus, ni oberts. Ens abriguem.
Groguenc aeri, groguenc tapís del brancam. La fullaraca palpem i comença a plovisquejar.
Plugim, cortina de llum. Matís i fulla davallen suaument.