Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Líquidament


Versión de VerdCel
Passades tempestes, ni gota de vent. Allà on es besen mar i terra costegem. Planta del peu, aigua salada, areny de platja, encalmada solemnement.
Conquerim, l’espai mitjancer. Capbussó dins la lluna plena del mes huité. Amb les ones suaus eriçats, el cim més alt, el pla de la nit contemplem.
Freda lleugerament.
Entre fixes estels, meteors plouen, llàgrimes de sant Llorenç, emoció incandescent.
Cossos flotant, penetren dits, de sorra el llit, línia, llampec, una clòtxina trobem.
Enlairats doblement, fosc dolçament dens.
Ingravidesa, per dos suspès, connectats líquidament.
Vaivé bressola, tendresa, mullats, suspesos, hipnòtica bellesa, ens deixem portar.
Oceà avall, dalt del cel, blau negre, negre dosser, pell, fluid, traspua pell.
Enmig sols aigua, ni gota de ferm. Ulls suren davant del Montgó navegant.
Lligats per minerals, talle a fulles, llençol de plata entre les mans.
Avui el far descansa, tot i girar no se’l requereix com diàriament.
Traça l’horitzó, lentament, la llum d’un vaixell. D’ací no em mouré.
D’argent banyats, mirall, astre, onejant.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM