Força de gravetat

El pes del cel que vam deixar. Enrere la llum que vas visitar. Saps que no podria tornar. Ací tens la mà, agafa’m i mirem endavant.
Tenies les claus, no vam poder entrar. Castells en runes. Escuts, llances, timbals.
Les pedres i l’edat. Llentiscles frondosos. Sents la brisa, les ones. Agafa’t ben fort.
Pansides les fulles. La mel agra a l’eixam. Rutines són vides. Segon o darrer lloc i tens por.
Embut dels anys. Granota que no sap nadar. Hermètic esdevindre. Creus que la brasa s’ha apagat.
Vagons de rosella, com vénen els hem d’agarrar. Mans juntes, contràries, espill, el mateix a l’altre costat. Complementari, cercle, dits entre les teues mans.
Ens agrada escoltar-nos, mà contra mà, suport en l’altra, mà contra mà, més a dalt pujaran.
Noves etapes. En caure terra i aigua fan l’esfera terrestre, també el fang.
Inici o espiral, foc, un clivell per on entren tempestats.
Posem al seu lloc un pitxer ple de clavells. Agafa’m la mà i mirem endavant.
Aquest món està podrit, implosiona per moments. Fora planys, construïm un nou món. Es possible, ho hem de fer. Donem solucions. Tu lluita, lluita. Tens por, però tu lluita. Arriba un dia que (ho) canvies i ho/et superes. Pots deixar-te portar per l’algoritme, però el destí/desig té una porteta just al costat de l’atzar.
Ningú et garanteix que (tot) el que plantes creixerà, però si cal triar entre el que hi ha, hauràs d’anar replegant llibres prestats, escrivint combinacions pròpies de paraules, perquè d’ací escollirà la vida.
Hauràs d’obrir camí enmig del bosc espès i fosc.
I la vida passa, i tant que passa!