Comentar
-
+
En paus
feliços,
massissos,
nocturns,
famosos,
simpàtics,
inútils
i absurds.
Destaquen
s'ensorren,
es torren
al sol.
Esquien,
naveguen,
s'ofeguen
d'alcohol.
Tenen més calaixos,
però també més trastos.
Tenen més vestits,
però també van a més llocs.
En paus.
Tenen més amics,
però també més falsos,
i més seguretat,
però també més por.
Tenen més diners,
però també més despeses.
Tenen més poder,
però també més maldecaps.
En paus.
Tenen més de tot,
però també més a perdre.
Potser el món és seu,
però els tenim voltats.
Tots sols,
en parelles
i en estol,
la jet.
Són moda,
primícia
i notícia
per bens.
S'operen.
s'enfaixen,
viatgen
arreu.
Els mimem,
se'ls rifen
a cavall
i a peu.
Tenen més stànding,
però també més rendes
i més a lluir,
però també més a amagar.
En paus.
Tenen més pecats,
però també més penques.
Tenen més camí,
però també més pla.
Tenen més amants,
però també més banyes.
Tenen més sabates,
però també tenen dos peus.
En paus.
Tenen més cognoms,
però també la palmen,
però, això sí, després
d'haver viscut com déu.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.
© 2026 CANCIONEROS.COM
Notas legales
Servicios
• Contacto
• Cómo colaborar
• Criterios
• Estadísticas
• Publicidad
Síguenos
