Passeig del Carme I

Brandant segons bufa el vent
vint palmeres esquilades.
Rostides amb pols i sol
unes quantes atzavares.

Blau de mar,
la mar salada
vés per on m'és entranyable.
És el meu pati bonic.
Un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.

Quan la lluna va a fer nones
i el matí, trempant,
s'engresca
i s'apaguen les faroles
de la Companyia Fecsa,
hi ha una llum, hi ha un silenci,
vés per on més entranyable!
És el meu pati bonic.
Un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.

Un gat negre amb ulls de vidre,
un gos coix, fent-la petar
i famílies de gavines
lluint el seu vestit blanc.

I la mar que s'escarrassa
marcant, anant el compàs
-ara vinc, ara m'allunyo-
sempre igual, no es cansa mai.

Novembre.
Tardes vermelles!
vés per on més entranyable!
És el meu pati bonic.
Un pèl nou, un pèl antic:
Passeig del Carme.