Al darrer adéu

Al darrer adéu,
mireu si podeu
enterreu-me a un lloc,
en un lloc ben a prop
a prop de la platja,
perquè de matí
jo vegi sortir
aquell sol rodó
quan té aquell color
i aquell to salvatge.

Poseu-m'hi encarat,
no pas de costat,
que em pugui escalfar,
que em pugui cremar
com les sargantanes.
Tanta aigua al costat
tindré humitat,
no fos que per això
me refredés jo
totes les setmanes.

Si algú em ve a plorar,
jo no em vull mullar,
i no és demanar gaire
que mig dissimuladet
m'hi deixeu a un raconet,
si voleu, un paraigües.

També deu durets
per 'nar fent vinets
si és que emprenc el llarg viatge.
Però si me'n vaig, tornaré.
Un cop mort, viuré molt bé,
enterrat prop de la platja.

Feu-me la bondat
quan sigui al forat,
a sota la sorra
deixeu-m'hi una gorra,
perquè ja se sap,
amb tanta escalfor
ve la insolació
i no aguantaria,
i acabaria
tenint mal de cap.

No hi vull cap flor
ni cap inscripció,
ni fotografia,
ni cap blederia,
tot plegat són noses.
Només simplement
m'hi poseu ciment
i m'hi dibuixeu...
una botifarra
d'aquelles tan grosses!