Letras de canciones
Vota: +1


Idiomas
    

Traducción automática
    
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

Adaptació: Maria del Mar Bonet

Aparece en la discografía de

Amor de índio


Versión de Maria del Mar Bonet
Tot el que es mou és sagrat
com la brisa a les muntanyes
amb cura i tendresa, amor meu.

Com la flama que s’encén
cada dia si et veig passar.
I tot gira al teu voltant
com un arc de la promesa
pintat sobre el blau de la mar.

Les abelles que fan la mel
amb el temps que passa lent
i l’estrella que es mou al cel
amb el desig que vam pensar

i després es va complir
de sentir-se ben a prop i ser-ho tot.

Cada dia que vivim
sent fidels al que vam dir de ser-ho tot.

Sí, tot l’amor és sagrat
i el fruit del teu treball
és més que sagrat, amor meu.

La farina amb que fas el pa
té la llum del teu esforç.
Recorda que el somni és sagrat
i alimenta amb nous camins
el temps que la vida ens ha donat.

Un sostre si ve l'hivern,
passejar si fa bon temps,
retrobar-se a la tardor,
primavera per estimar

o a l’estiu, si fa calor,
entre vinyes poder dansar.
I anar junts
en el desig que es complí
de sentir el teu amor
i ser-ho tot.

Sí, tot l’amor és sagrat.
Tot amor és sagrat.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM