Besades de sal

Era l'estiu un temps que mai no acabava,
llargues eren les hores d'aquelles nits,
màgic era el fanal que ens il·luminava,
fet amb la poca traça dels nostres dits.

Sempre la mar present com una gran bassa,
platges que s'endevinen en l'horitzó,
sempre anhelant pujar en aquella barca,
fer-se a la mar abans que s'aboque el sol.

Lligueu-me al pal de la vela
que vull sentir cantar les sirenes,
lligueu-me fort a la barca
que vull deixar-me temptar per elles.

Les veus que vénen del mar
toquen els cors i estenen les ales,
s'emporten els mariners
que enmig la nit gosen escoltar-les.

Tanqueu la bossa dels vents
que el dia és clar i la brisa és fresca,
la quilla besa la mar
i va pintant-li rius de bromera.

Lligueu ben fort el cordell
que en l'horitzó hi ha un illa petita,
si no s'enfaden els déus
tocarem port quan es gite el dia.

Em reben savines
i olor de romer,
volar de gavines
i un cel transparent.

Arenes rosades
que oculten corals
i dunes que amaguen
besades de sal.