Cançó de perdona aquell que no duu

Per no tenir no tenia
ni tan sols una set d'aigua,
però duia en els seus ulls
un estel per on anava.

Per no tenir no tenia
ni una amiga ni una llàntia,
però duia en el seu front,
com un estel, una llàgrima.

Criatura, filla meua,
el món té la fel amarga,
mai no perdona a qui du
com un ram, una esperança.

I quan la nit arribava
i no sabia a on anava,
duia en el front una llàgrima
i en el cor una set d'aigua.