Havanera de Vicent

Ones que vénen,
porten paraules,
diuen el cant de Vicent,
mar que s’allunya,
versos romanen
en l’arena presoners.

Davant meu la immensitat,
prenc les ones amb els dits,
un cobertor és la mar
i jo busque el goig del fil.

Illes que tant he estimat,
lliures sempre heu de seguir,
agafeu-vos de les mans
i balleu amb gran delit.

Ones que vénen
porten paraules,
diuen el cant de Vicent,
i quan s’allunyen
deixen silencis
i una tristesa que creix.

Un vent ple de davantals
fa volar el meu vaixell,
oh sagrada llibertat,
lliures van els meus cabells.

Entre baladres i pins
fem l’amor intensament,
una lluna dins del riu
i un peix de plata en el cel.

Ones que vénen,
porten paraules,
diuen el cant de Vicent,
i les guitarres
sonen amargues
quan ens parlen d’aquell temps.

Aniràs entre la pols,
vetlaràs tota nit
i diràs tot just el mot
perquè tu ho has escollit.

La mar és un cavall blau
i la teua veu un riu,
pel teu llit vaig navegant
i m’empeny un vent altiu.