La cançó de les dones

Cante per tu, cosa fina,
un canteret d’aigua clara,
tendra com un julivert,
per l’amor atarantada.

I cante també per tu,
per a la dona casada,
que baixa a la botigueta
i duu una grenya a la cara.

Cante per totes les dones
la cançó que més m’agrada.
Cante per tu, mare meua
i cante amb molta esperança.

Amb un amor infinit,
triant ben bé la paraula,
i pegant-li foc després
amb el llumí de la ràbia.

Perquè les dones treballen
i mantenen l’esperança,
i per si algun dia ve
tenen la taula parada.

Elles no saben qui esperen,
però esperen i això basta,
i damunt la taula posen
un plat i un got d’aigua clara.