Tan sola tu

Mires lluny , se t’escapen, a penes, unes llàgrimes,
sents com et puja als ulls una tristor antiga,
uns orígens de selva, de lluna, i arbre, i terra.
(Testimoni d ’Horaci)

Tan sola tu
quan el vespre pel cim rodola
a penes arbre al mig de l’huracà.
Tan sola
a penes arbre al mig de l’huracà.

Tan sola tu
mentre cride i el món s’assola
i el dol que em puja és com un fum espès.
Tan sola
i el dol que em puja és com un fum espès.
Tan sola tu
és la meua veu com la pedra
i sent com sona quan cau dintre l’aljub.
Tan sola
i sent com sona quan cau dintre l’aljub.

Tan sola tu
i jo em perd al Pirineu de dol,
sempre hi ha un bri, un estel i un rierol.
Tan sola
sempre hi ha un bri, un estel i un rierol.

Tan sola tu
mentrestant el cor se m’esvara,
vers tu o la Mort, inextingiblement.
Tan sola
vers tu o la Mort, inextingiblement.