Vindrà la mort i jo no seré al llit

Vindrà la mort i jo no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
L’esperaré al replà de l’escala,
entre els parents que han arribat de l’horta.

De cap a peus com vestit de diumenge,
de blau marí, amb la corbata torta,
i no serà necessari que entre:
Us diré adéu, des de la porta, anant-me’n.

Evitarem, potser, el formulisme,
i tot serà lleuger i natural:
M’ajudarà, agafant-me d’un braç,

la meua mort, en baixar per l’escala.
S’excusarà per si ha trigat massa;
però és que, abans, ha tingut quatre casos.

Us diré adéu,
us diré adéu, adéu.
Des de la porta us diré adéu
i tot serà lleuger i natural.