La cadernera no canta

La cadernera no canta
d'ençà que tu te n'anares,
la cadernera no canta,
ja no florix el baladre,
ni de la font brolla l'aigua,
ni em volen fer ombra els arbres.

Com un trenet és la vida,
no faces tard, que no espera,
com un trenet és la vida,
prompte serà primavera
i el caminet de la via
es pintarà de rosella.

A la ciutat vull anar-me'n
que la terreta no dóna,
a la ciutat vull anar-me'n,
deixar-ho tot no m'importa,
que encara tinc esperances
i ací només queda brossa.