La gata i el belitre

De la gata i el belitre
jo us diré lo que ha passat:
s'ha perdut alguna cosa,
no sé qui l'haurà trobat.
Si serà el gos o bé el gat,
a la nyigo, nyigo, nyigo;
si serà el gos o bé el gat
aquell qui l'haurà trobat.

Ja en respon una velleta:
-Penso que haurà estat el ca;
jo, la gata, no l'he vista,
ni sentida miolar.
Que si jo el puc atrapar,
a la nyigo, nyigo, nyigo;
que si jo el puc atrapar,
prou que me la pagarà!

Dones, bé estareu contentes,
ara que el ca se n'ha anat,
atipareu bé la gata
que estigui grassa aviat.
Li donareu pa torrat,
a la nyigo, nyigo, nyigo;
li donareu pa torrat
amb all i oli ben sucat.

Faci fred, o plogui o nevi,
a defora em fan anar.
Faci fred, o plogui o nevi,
a defora em fan anar.
Sense llit, sense sopar,
a la nyigo, nyigo, nyigo.
Sense llit, sense sopar,
mal ofici és el ser ca.

Som anat a la perera,
som estat afortunat.
Som menjat sinó una pera
i m'han ben codolejat.
Diuen que em volen matar,
a la nyigo, nyigo, nyigo.
Diuen que em volen matar:
mal ofici és el ser ca!

Ara ve la primavera,
que regnarà la guineu;
ara ve la primavera,
que regnarà la guineu,
i aleshores bé ho veureu,
a la nyigo, nyigo, nyigo,
i aleshores bé ho veureu
els gossos si en tenen preu.