La mestressa
La mestressa té els peus llargs i els dits mal formats
i porta sabates de talles més grans,
i al sortir del seu despatx, es pren un tallat, es fuma un cigar
i compta les hores que té pel davant:
Cinemes gastats, versió original i els dies se'n van.
La mestressa mai fa tard, ni parla gaire alt, estornuts no en té cap
i porta jerseis amb el coll molt tancat,
i té un armari empotrat on guarda els regals del proper Nadal
pels seus dos germans i els fills de les dones amb qui s'han casat,
tant sols uns detalls, jerseis i xandalls, els veu un cop l'any.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit vell moment on l'univers es concentra.
La mestressa baixa el cap quan pensa en comiats,
vaixells enfonsats, retrets familiars que ronquen de dia
com vidres trencats i surten de nit quan el món s'ha acabat,
reflexada al mig del plat nota el forat, el buit dels sopars
i omple cadires amb noms shakesperians,
Cordèlia i el Rei i els comtes de Kent li donen la mà.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.
Dorm com sempre: les cames per sobre els llençols i el pijama fent esses
i al mig del ventre hi guarda un petit gran moment on l'univers es concentra,
per la finestra s'escolten dos vells amants fent vocals indiscretes.