Pare meu

Pare meu que ja no ets al poble,
pare meu que potser algun dia molt distretament estimava,
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,
pare meu que potser algun dia molt distret m'estimaves,
per la sang que em corre tan brava per les venes,
per les faccions de la teva cara que se m'esborren,

com el crit que ofega el meu pit,
pare meu!
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,
pare meu!
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,
pare meu!
per les tardes pàl·lides a la cuina de casa,
pare meu!
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,
pels germans meus escolant-se per la pica,
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,
la memòria, la gata vella,
la memòria, oh pare meu!
els fils que em lliguen als teus noms, a les teves mans i al teu crani rotund,
i al teu riure que no m'agradava,

quan jo només volia anar a collir,
pare meu,
fonoll passat el pont dels vermells,
pare meu!
que retrobi intactes les meves condemnes,
pare meu!
condemnes de nena de set anys,
pare meu!

trobi intactes, pare meu, la teva història i la meva, pare meu,
juntes, volent-se, la teva història i la meva
-gall, gallina o poll?, pare meu
-gall gallina o poll?, pare meu
com mai no va poder ser,
com mai no podrà ser, ara...

Pare meu que ja no ets al poble.