La cançó del lladre

Versió original:

Quan jo n'era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.

Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!

I ara, que ne sóc grandet,
m'he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
ofici de cada dia.

Vaig robar un traginer
que venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duia.

Quan he tingut prou diners,
he robat també una nina,
l'he robada amb falsedat,
dient que m'hi casaria.

La justícia m'ha pres
i en presó fosca en duia.
La justícia m'ha pres
i em farà pagar amb la vida.


Versió de Marina Rossell:

Quan jo n'era petitet
la misèria em consumia.
El pare és a la presó
i la mare frega i crida.

Tants homes he vist morir
que he après a estimar la vida,
la del dia de demà
no pas la que al cel et crida.

Adéu barris del raval
adéu ciutat molla i grisa.

Quan em sóc fet més grandet
n'he buscat una sortida
l'ofici de bandoler
no pas sol sinó amb quadrilla.

No he robat res per fer-me ric
que de rics massa n'hi havia,
sinó per matar la fam,
per defensar la justícia.

Adéu companys de ciutat
de la ciutat molla i grisa.

Un pobre pixatinters
ha mentit per vida mia,
diu que m'ha vist disparar
amb armes que no tenia.

El jutge m'ha condemnat
la sentència em llegia.
Molts botxins m'han donat mort
amb una cruel sagnia.

Amics, moriré cantant
cançons de la terra mia
són cançons de llibertat
per ella perdo la vida!

Adéu, vida, adéu,
adéu dolça terra mia.