Romanç del jove soldat

La pàtria el reclama i a salvar-la ha d'anar,
la pàtria el reclama i a salvar-la ha d'anar,
per a la batalla s'ha de preparar
i si és menester la vida ha d'entregar.

Ma pàtria és ta casa i ací m'he de quedar,
ma pàtria és ta casa i ací m'he de quedar
a salvar-te, mare, de la soledat,
a servir-me, mare, del teu amor gran.

Jo no vull que em maten i a ningú vull matar,
jo no vull que em maten i a ningú vull matar
al teu ventre, mare, voldria tornar,
on la llum no cega i el món no fa mal.

Amb la veïneta jo em voldria casar,
amb la veïneta jo em voldria casar,
a la guerra, mare, jo no vull anar,
que la meua novia no pot esperar.

Ja s'acosta l'hora en què el vindran a buscar,
ja s'acosta l'hora en què el vindran a buscar
i se'n va a la platja, a voreta mar,
a besar l'arena i olorar la sal.

Obriu-me la porta, de la guerra he tornat,
duc una ferida que ningú em pot curar,
obriu-me la porta, que torne a la llar
a buscar la vida que ací em vaig deixar.