Mocadors de paper

Jo conec un home que
des de fa més de vint anys
ven mocadors de paper
en un semàfor parat.

No envaeix els conductors
que es detenen al costat,
un parell de paquetets
els mostra en la seua mà.

Va i ve.
Sense resultat.
Va i ve.
Ve i va.

Així van passant els anys
i el nostre home ha envellit,
però ell roman en silenci
fent sempre el mateix camí.

Camina en sentit contrari
al que va la caravana,
en un semàfor en roig
per uns moments aturada.

Quan la llum es posa verda
és com un guerrer vençut,
quan sent rugir els motors
torna amb els braços caiguts.

Entre el formiguer mecànic,
amunt i avall va fent via,
sempre en silenci recorre
quilòmetres cada dia.

Caminada permanent
per al seu atur forçat,
així el porga amb molt d’esforç
invocant la dignitat.

Jo no he vist mai a ningú
que li compre mocadors,
en vint anys mai no l’he vist
consumar la transacció.