Tu parles molt

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja;
com disc ratllat no acabes mai de parlar,
sempre fent bla, bla, bla, bla, bla: és el teu mal.

Tu saps molt bé que m'agrada la quietud.
Jo sóc tranquil, ets pitjor que l'escorbut,
sempre fent bla, bla, bla, bla, bla: és el teu mal.

Un dia jo, que sempre t'estimaré,
amb pany i clau els llavis et tancaré:
ja no faràs més bla, bla, bla, bla, bla.
Visca la pau!

No veus que així no podem continuar?
Jo noc dic res, tu no pares de xerrar;
per favor, no, no, no xerris més.

Tu saps molt bé que m'agrada la quietud.
Jo sóc tranquil, ets pitjor que l'escorbut,
sempre fent bla, bla, bla, bla, bla.
Visca la pau!

Tu parles molt, jo no sé com dir-t'ho ja;
com disc ratllat no acabes mai de parlar
sempre fent bla, bla, bla, bla, bla: és el teu mal.