Ai, ai!

Ai, ai! Quina melangia alimento dintre el cos.
Si la mesuro fa un tros, llarga com la nit i dia,
ai, no puc però voldria.

Ai, ai! Davant ta finestra t'he esperat tota la nit,
tu ficada dins el llit t'has fet soleta la festa,
se m'ha pansit la ginesta.

Ai, ai! l'amor em cargola, em veig com un caragol,
tot sol llepant una col que acabarà a la cassola,
com capellà sense estola.

Quin ritme aquest que m'envolta,
quin ai, ai! Que em fa cantar,
si la teva orella escolta llavors deixa-m'hi quedar.
Quina diapositiva projectada a l'infinit,
et faria sense un crit un pijama de saliva.

Ai, ai! Que ja ningú no canta, tot aquell mal que fa por
i renovaré l'enyor perquè així ningú m'espanta,
ai! Tinc fred i no tinc manta.

Ai, ai! Fica't dins el cap que em moriré abans tu,
ho sé millor que ningú, deia la banyera al tap,
no surtis del meu forat.