Amunt i avall

I vet aquí que el semental s'esvera
com borinot al voltant de la llum,
com màquina de tren pel nas treu fum,
les banyes cap al cel es desespera.
La vaca pasturant te les mamelles
a punt de rebentar plenes de llet,
quinze tàvecs la piquen i aquest fet
torna fuet la seva cua de donzella.
A dalt del cel un aguilot ho veu
i una guineu vigila la masia,
al Pirineu el sol fa sortir el dia,
i es fon a poc a poc tota la neu.

Amunt, avall, pujo i baixo
que ràpids passen els anys,
faig balanç de pèrdues i guanys,
hauria pogut ser pitjor. Ai!

T'acostes cap a mi tota adormida,
ho tenim per costum cada matí
i jo rebrego més el meu coixí
foragitant la son torno a la vida,
i mentrestant n'hi ha que empresonats
pensen a passejar lluny de la reixa,
al món hi ha tanta gent que si algú es queixa
fa nosa als humans atrafegats.
La pràctica del plor fa que les coses
es vegin diferents, així com plou,
fins que arriba l'amiga que diu prou
i tu la mataries, però no goses.

Així ho escric a Frankfurt, Alemanya,
un diumenge al matí, mig congelat,
esperant una dona que no arriba,
i la calefacció s'ha espatllat.
Amb tu voldria estar, tot em carrega,
ho potser estar sol, però què li vols fer.
La gent passa mudada pel carrer,
com que són alemanys ningú ensopega,
i es que si fossis amb mi m'ajudaries
a trobar un final entenedor,
veig la bombeta, però no veig l'interruptor,
perdona per aquest galimaties...