Aquí, allà, aquí

Un fusell es composa de moltes peces
que serveixen per expulsar la bala,
i val a dir que cauen com conills
deixant desconsolats mares i fills
i es que la vida avui té tants perills!

Papà, afanyat, agafa el tren,
amb avió arribaràs més de presa;
papà, no corris, i ves-hi a peu
que l'àngel de la guarda et vetlli, adéu.

Que el pa, pa, pa, i al vi, vi, vi,
han casat una pubilla amb un fadrí.
I la noia no era verge, Mare de Déu, quin cas,
i la noia no era verge, ni tampoc Sant Tomàs,
i el noi s'encabrona després d'aquell fracàs
i es fa mosso d'esquadra i l'armen fins al nas
amb careta antigàs.

Ara si que vull, ui, ui, ui,
el dit en el gallet és el pa de cada dia.
Estem tips de fer de blanc i caure com passerells,
tant nosaltres com ells.

Ara ve el plany,
com un pardal a un colomí,
va morir sense saber de part de qui.
Una bala perduda busca vida,
li es igual la raça, edat o el sexe,
tant terrible com petita fa forat,
et sorprèn i en un instant tot s'ha acabat,
i te'n vas com un fum cap al terrat.

Aquest és l'argument i no està l'ambient
malgrat tot l'armament no s'atura la gent,
però ho passa malament, i acolloniment,
amb un boig president com d'un quinqui dolent
tant d'un míssil lluent com d'un cornut violent
d'un guerriller inconscient d'un possible accident
del tinent i el sergent i el seu destacament,
ple de fervor fervent que no és massa prudent
i entén de linxament.
El fusell és valent.