Crònica

Tant se val mirar per la finestra
o tancar els ulls avorrit a la cambra.
Veig el mateix, la mateixa palestra,
continua el combat, a mi em torna mandra.
Una dona diu no al marit que la toca.
Un jove maricó dissimula, ràbia.
Una rata agonitza i uns nens se la miren,
gemega l'ambulància, ja no queden diaris...
El veí d'amagat es masturba frenètic
mirant-se una revista que ha robat al despatx.
Una àvia té gasos, no pot dormir, l'empatx
li caragola els budells.
Com un dragó brut el camió escombriaire
va empassant-se la merda i empudega l'aire.
Un cotxe atrotinat arrossega una sola
gruixuda, fa un soroll que grinyola llunyà.
Cent mil televisors vomiten un programa,
la gent al bar de sota menja i beu amb desgana.
Una puta té fred i maleeix l'hivern,
gomes i profilàctics, toco motxo modern.
Aquell que no té son, s'endinsa en un portal;
una vídua pega al seu fill anormal.
Una gata pareix en una claveguera
uns quants gatets humits.
Algú demana auxili que mai arribarà.
Flàccida una bandera d'algun centre oficial
s'entortolliga mansa fent l'amor amb el pal.
Es desperta tothom, sento una ràdio a sobre,
la veïna de dalt taral·leja un pasdoble.
Una aixeta s'obre, els vàters, els bidets,
et rentes, pixes, cagues, llencen mils de pets.
El metro passa a sota fent ballar el duralex
que no es trenca, senyora.
Mala llet i lleganyes, qui en té corre al treball,
no es sent protagonista però ho és d'aquest ball.
La ciutat es desperta bramant com una vaca,
i deixaran bolets sota d'aquesta caca.
I les que eren verges potser ja no ho seran
penetrades pel membre que no creien tan gran.
I tinc fred, mal de cap...
Una dona diu no al marit que la toca,
ell demana perdó, dissimula amb ràbia;
el jove maricó es tanca en una gàbia.
Lluny d'aquesta moral
que és una altra presó,
tant se val mirar per la finestra, o tancar els ulls
avorrits a la cambra, veig el mateix, la mateixa palestra,
continua el combat,
a mi em torna la mandra.