Cuba 75

Aquesta és la cançó que m'encarrega
una realitat que era somniada
i ara que l'he viscuda i l'he palpada
tan forta com el cor que aquí em batega.
La misèria programada i dirigida
s'importava com el sol sobre la canya.
Qui perd, perd molt, però guanya més qui guanya
malgrat que per guanyar perdi la vida.
A Cuba s'ha guanyat una batalla
de ferro, sang i dol, prenguem l'exemple
del puny que obri les portes del vell temple
a cops de llibertat i de metralla.
El sol és el mateix, la vida és nova,
hi ha un nen que riu feliç, no passa gana,
i el seu riure infantil se m'encomana
i em sembla que ell em diu: Perquè no ho proves?
Imbècil el que es pensi que exagero,
jo he vist una gent nova i he de dir-ho,
me'n fot si a algú li ha de saber greu.
A Cuba ja no la para ni Déu.